Castelldefels és una ciutat que ha crescut al ritme de Barcelona. Un grup de casalots van ser els que van formar la primera població de la zona que fins al segle XX no va tenir una autèntica estructura urbana. Amb el creixement econòmic de la ciutat de Barcelona i l'impuls de la indústria de l'automòbil, Castelldefels es va convertir en lloc d'estiueig de molts barcelonins a mitjans dels anys 50.
Ibers i romans
Castelldefels està situat en un enclavament estratègic per les seves petites turons, que van ser un lloc perfecte per als primers assentaments ibers entre els segles III i II aC Llocs com la Muntanyeta i els Pujols del Castell, de Cal Tiesso, de la Torre Barona i de la Serra d'en Llopart, són alguns dels enclavaments on s'han trobat restes d'aquesta cultura.
Amb l'arribada dels Romanae a Barcino, aquests assentaments es van convertir en viles romans dedicades a l'agricultura en general i la vinya de forma particular. De les nombroses descobertes submarines d'àmfores a la costa entre Castelldefels i Gavà s'intueix l'important trànsit comercial marí de la zona fins al segle II dC.
Edat Mitjana
El Castell de Castelldefels és la construcció més emblemàtica d'aquesta època. Alçat en un petit turó a 59m sobre el mar i construït sobre restes ibers i d'una vil · la romana. Una construcció amb diverses fases, la primera, del segle X, una església que després va ser reconstruïda al segle XII i fortificada més tard durant els segles XIV i XV.
El 1550 comença la construcció d'una torre defensiva, i després, al segle XVIII s'ordena l'ampliació de l'església, amb la construcció de la capella de saluda, i l'ampliació de la fortalesa per defensar-se de les incursions pirates encara habituals en aquells temps.
De les Masies a l'estructura urbana
Castelldefels no va tenir un creixement urbanístic al voltant del nucli d'origen medieval, a diferència d'altres poblacions, aquesta es va organitzar en cases de camp i barraques sense una estructura urbana predefinida.
Va ser al segle XX, i després d'un creixement demogràfic important durant el segle XVIII i XIX, que Castelldefels no va començar a organitzar-se ia unir el Poble Vell amb les barraques dels pescadors i els nuclis allunyats de Les Botigues.
El creixement del segle XX
Entre el 1931 i 1932 s'elabora un pla urbanístic per a la ciutat de Barcelona que contemplava un vast complex urbanístic per als municipis de Castelldefels, Gavà i Viladecans. Aquest projecte tenia com a objectiu crear "La ciutat de repòs i vacances" i pretenia ser un pol d'atracció per a banyistes i estiuejants de la ciutat comtal, especialment de la classe obrera.
Però aquest projecte va fracassar com a conseqüència de l'inici de la guerra civil i no va ser fins als anys 60 i 70 que Castelldefels va tenir un creixement del 888% de la població, passant de 2.000 a 20.000 habitants i l'inici de 35 urbanitzacions diferents. Això va ser a causa del creixement econòmic de Barcelona i l'aparició d'una nova classe enriquida que va veure a Castelldefels un lloc ideal per al descans i repòs a prop de la ciutat.
Castelldefels avui
A finals dels anys 70 es consoliden els cinc districtes de la ciutat, el Centre, El Castell, Vista Alegre, Can Roca, Montemar i les urbanitzacions de Bellman i Poal, Can Bou i la Platja, poc després es consoliden els barris de la Muntanyeta, Can Bou Canyars, Can n'Alaió i Can Vinader.
Fins a arribar a l'actualitat, una ciutat oberta, plural, amb un urbanisme cuidat, amb equipaments culturals i esportius, zones verdes, una ciutat sostenible que possibilita la tranquil·litat i el lleure de les persones que hi viuen i la visiten.
( De 9h a 19h. )
